8. CINQUENA SETMANA

Què podem aprendre de les formigues?

Al principi de la nostra observació, pensàvem que la formiga reina assignava les tasques a les altres formigues i que aquestes seguien les seves ordres, però tal com podem llegir en el llibre de Miller,P. (2013) La manada inteligente: cómo trabajar y comunicarse de un modo eficiente y tomar mejores decisiones siguiendo el ejemplo de rebaños,enjambres y colonias Barcelona:Destino.,“els biòlegs van adoptar el terme autoorganització per explicar la manera en que els eixams d’abelles, els grups d’ocells o els bancs de peixos coordinen de manera instintiva les seves accions. Amb les formigues, passa exactament el mateix. Les conductes que observem en tots aquests sistemes no provenen d’un projecte dissenyat amb antelació sinó que sorgeixen de manera espontània,des de la base, com a resultat de les interaccions entre les diverses unitats que formen el conjunt….I per arribar a autoorganitzarse,s’han de donar tres mecanismes de funcionament: el control descentralitzat, la sol·lució de problemes distribuida i les interaccions múltiples.És a dir, cada formiga afronta el dia responent a allò que succeeix, a les formigues amb les que es troba i als canvis de l’entorn:el que els científics anomenen com coneixement “local”. 

I segons la biòloga Deborah Gordon,“les formigues no són intel·ligents, però els formiguers sí”. A més afegeix que “les colònies són capaces de solucionar problemes que superen àmpliament les capacitats dels individus que les formen, com ara quan han de buscar o distribuir aliments o han de respondre a la competència creada per les colònies veïnes”. En el cas del nostre formiguer, hem pogut observar com les formigues s’encarreguen d’anar a buscar a menjar, d’arraconar la brutícia en un mateix lloc, de cuidar dels ous...etc. però tal com expliquen els biòlegs, no hi ha sempre el mateix número de formigues per a una tasca sinó que alguna vegada hem observat com només una formiga surt a donar una volta per la zona del menjar o com moltes de cop carreguen els ous i els transporten a on elles consideren que és el millor lloc. 

Creiem que les formigues són un gran exemple a l’hora de donar importància al treball en equip. A partir de la relació que estableixen amb l’entorn i amb les altres companyes, actuen per instint de la millor manera, a vegades per interès propi però sovint per l’interès comú. Aquesta capacitat d’observació, d’estar atent a allò que passa, de protegir els més petits i de prendre decisions ràpides segons les circumstàncies són conductes de les quals tots podem aprendre per adaptar-nos al món tan canviant i competitiu en què ens trobem immersos.

2. COMENCEM!

Com a primera entrada, us volíem presentar les protagonistes del nostre projecte: les nostres formigues. Es tracta d’un petit formiguer que ens han facilitat des del Centre de suport a la innovació i la recerca educativa (CESIRE-CEDEC), a través del seu servei de préstec. Aquest formiguer el compartirem amb els nostres companys del grup B4, que també estan realitzant un procés d’observació de formigues.

El formiguer

Aquest és el nostre formiguer

El seu hàbitat consta de dues parts, que simulen les d'un formiguer real:

- "Bosc" o envàs exterior: una placa de Petri, on tenen menjar i una reixa perquè entri l’oxigen.  

- "Túnels del cau": un tub cilíndric, en el qual hi ha una part amb un tros de goma que està permanentment fosca. En l’extrem que no dóna al bosc, hi ha l’aigua i una bola de cotó fluix per regular la humitat. Des del centre de recursos també ens han facilitat un cilindre de cartolina per tapar el tub, ja que les formigues viuen sota terra i necessiten foscor.  

El bosc

Els túnels,  amb la goma, el cotó i l'aigua

Tot i que aquest és l'hàbitat on viuran i on observarem les nostres formigues, hem investigat sobre com és l'hàbitat natural d'aquestes. Al blog "El jardí escolar", on el professor Ignasi Iglesias parla sobre els animals que han pogut observar al pati de l'escola, llegim que les formigues viuen en colònia dins el formiguer. Aquest és molt complex i té túnels, galeries i cambres comunicades amb l'exterior. Quan arriba el fred, tapen les entrades i es queden protegides a l'interior. Quan arriba la primavera, destapen les galeries i acumulen terra al voltant de l'entrada.

En aquest dibuix, podem observar les galeries, les diferents cambres
i l'acumulació de sorra a l'entrada

COM CUIDAREM LES FORMIGUES?

Un cop han arribat a l’aula on s’instal·laran aquest proper mes, al laboratori, les hem vist una mica nervioses: gairebé totes s’havien situat a la part més fosca del tub, i es movien ràpidament. És normal, hem deduït, després del viatge des del centre fins a la facultat.

Les hem vist molt juntes i es movien ràpidament

Ens hem fet tots una mateixa pregunta: i ara, què? On les col·loquem perquè estiguin el més a gust possible? Què els donarem de menjar?

Llavors hem llegit conjuntament les pautes que ens han facilitat des del CDEC per tenir cura de les formigues:

PAUTES BÀSIQUES PEL MANTENIMENT DELS FORMIGUERS

- Col·locar el formiguer en un lloc fosc, fresc i evitar fortes vibracions, mai al sol i dins d’un rang de 22-30ºC

- Aliment: són granívores (emmagatzematge de les llavors durant mesos) i mengen menjar per canaris, pipies i alguns insectes morts com mosques o tenebrios.

- Mantenir la humitat constant i evitar la presència de fongs netejant el tub i canviant el cotó cada cert temps (observar periòdicament el formiguer sense estressar-les).

Hem trobat el lloc ideal al laboratori on posar-les, amb espai suficient perquè no ens calgui moure gaire el formiguer, amb foscor i la humitat adequada.

També hem parlat amb l’altre grup i hem acordat que en tindrem cura conjuntament - nosaltres ens encarregarem de la part de l’alimentació i ells, de la humitat (vigilar la bola de cotó fluix perquè no surtin fongs).