8. CINQUENA SETMANA

Què podem aprendre de les formigues?

Al principi de la nostra observació, pensàvem que la formiga reina assignava les tasques a les altres formigues i que aquestes seguien les seves ordres, però tal com podem llegir en el llibre de Miller,P. (2013) La manada inteligente: cómo trabajar y comunicarse de un modo eficiente y tomar mejores decisiones siguiendo el ejemplo de rebaños,enjambres y colonias Barcelona:Destino.,“els biòlegs van adoptar el terme autoorganització per explicar la manera en que els eixams d’abelles, els grups d’ocells o els bancs de peixos coordinen de manera instintiva les seves accions. Amb les formigues, passa exactament el mateix. Les conductes que observem en tots aquests sistemes no provenen d’un projecte dissenyat amb antelació sinó que sorgeixen de manera espontània,des de la base, com a resultat de les interaccions entre les diverses unitats que formen el conjunt….I per arribar a autoorganitzarse,s’han de donar tres mecanismes de funcionament: el control descentralitzat, la sol·lució de problemes distribuida i les interaccions múltiples.És a dir, cada formiga afronta el dia responent a allò que succeeix, a les formigues amb les que es troba i als canvis de l’entorn:el que els científics anomenen com coneixement “local”. 

I segons la biòloga Deborah Gordon,“les formigues no són intel·ligents, però els formiguers sí”. A més afegeix que “les colònies són capaces de solucionar problemes que superen àmpliament les capacitats dels individus que les formen, com ara quan han de buscar o distribuir aliments o han de respondre a la competència creada per les colònies veïnes”. En el cas del nostre formiguer, hem pogut observar com les formigues s’encarreguen d’anar a buscar a menjar, d’arraconar la brutícia en un mateix lloc, de cuidar dels ous...etc. però tal com expliquen els biòlegs, no hi ha sempre el mateix número de formigues per a una tasca sinó que alguna vegada hem observat com només una formiga surt a donar una volta per la zona del menjar o com moltes de cop carreguen els ous i els transporten a on elles consideren que és el millor lloc. 

Creiem que les formigues són un gran exemple a l’hora de donar importància al treball en equip. A partir de la relació que estableixen amb l’entorn i amb les altres companyes, actuen per instint de la millor manera, a vegades per interès propi però sovint per l’interès comú. Aquesta capacitat d’observació, d’estar atent a allò que passa, de protegir els més petits i de prendre decisions ràpides segons les circumstàncies són conductes de les quals tots podem aprendre per adaptar-nos al món tan canviant i competitiu en què ens trobem immersos.

7. QUARTA SETMANA

Tornem de pràctiques

En tornar de les tres setmanes de pràctiques, observem molts canvis: ja no hi ha gaires ous, les formigues s'han multiplicat i n'hi ha moltes de moltes a la zona més gran de l'habitacle.

Què pot haver passat? 

Pensem i pensem fins que arribem a la conclusió que tots aquells ous que ja no hi són, han nascut. I que moltes d'aquelles formigues ja existents abans de marxar, han acabat el seu cicle vital.

D'aquesta forma ens interessem i cerquem informació sobre el següent concepte: el cicle vital de les formigues.

En primer lloc, la formiga reina i la formiga mascle s'aparellen. Es fa la fecundació de l'òvul per l'espermatozoide i la reina pon l'ou. Al cap d'un temps l'ou fa la metamorfosi que consisteix a transformar-se en larva i després de larva en nimfa. Comporta un creixement de mida i un canvi de forma. Després d'això surt la formiga ja adulta que pot ser obrera, reina, mascle o soldat.

Les colònies de formigues poden ser de llarga durada: les reines poden viure fins a trenta anys, mentre que les obreres en viuen entre un i tres. Els mascles són més efímers, i només viuen unes quantes setmanes. Es podria dir que les formigues reines viuen fins a cent vegades més que els insectes solitaris de mida semblant.

Al igual que les formigues, el cicle vital de les mosques consta de quatre dases: l'ou, la larva, la pupa i l'adult. En canvi, la mitjana de vida d'aquestes és de 15 a 25 dies, menys que la mitjana de vida de les nostres mosques.

6. TERCERA SETMANA

Posem menjar a les formigues

Abans de marxar de pràctiques a les escoles durant 3 setmanes, hem anat a visitar a les nostres formigues i a deixar-les amb prou provisions de menjar, i també a canviar-los el cotó vell per un de nou. 
Per fer-ho, hem seguit els consells que ens van donar al CDEC i hem agafat un pinzell per poder recollir les formigues que "s'escapessin" mentre obríem l'obertura, a un extrem del tub. En aquesta tasca han col·laborat també els companys del grup B4, amb qui compartim el formiguer. 


Aquest és el procés que hem seguit:

1. Hem preparat tot el material necessari: el cotó, el pinzell i el menjar (pipes ja pelades).
2. Hem traslladat el formiguer, a una taula més gran amb més espai per poder procedir més còmodament.
3. Mentre una companya subjectava el formiguer, l'altra s'encarregava d'obrir la tapa i portar-la a una altra zona del laboratori per netejar-la, canviar el cotó i posar-hi aigua. L'encarregada de subjectar el formiguer havia d'anar amb molta cura de tapar l'obertura perquè no marxessin les formigues. 
4. Finalment, un cop canviada l'aigua i el cotó, hem tornat a obrir la tapa per posar-los una mica de menjar. 

Aquesta ha estat una tasca delicada i difícil, ja que les formigues tenen un tamany molt petit i són molt ràpides. No hauria estat possible de fer-ho una persona sola - la col·laboració ha estat la clau de l'èxit!


Malgrat que hem tingut alguns intents d'escapatòria per part de les formigues, amb l'ajuda del pinzell les hem pogut recollir totes i tornar-les al formiguer. En resum: cap formiga perduda!

ALIMENTACIÓ

Vam tenir converses entre nosaltres i també amb els membres de l'altre grup sobre què els donaríem de menjar a les nostres formigues. Seguint les pautes que ens van donar el primer dia des del CDEC, vam decidir que l'opció més fàcil (i més a l'abast) de què disposàvem eren les pipes. 

Però ens vam preguntar Què mengen, les formigues, a la natura? 

Tornant al blog d'Ignasi Iglesias, descobrim que distingim dos tipus de formigues: 

• Formigues vegetarianes, que s'alimenten de nèctar de les flors, de fulles i llavors.

• Formigues que mengen restes d'animals morts o excrecions líquides dels pugons. 

Les nostres formigues serien vegetarianes, perquè mengen llavors, però en les pautes per cuidar-les també se'ns deia que els podríem donar insectes morts. Així doncs, la dieta de les formigues és variada i consisteix en aliments que estan al seu abast en abundància.
Quins altres animals tenen la mateixa dieta que les formigues? Aquesta dieta és molt típica d'altres insectes artròpodes com les abelles i algunes espècies d'aranyes.

I, com mengen, les formigues? Hem observat que sovint acumulen els grans de menjar als túnels. Al blog "El món de les formigues", llegim que és costum que no totes mengin directament, sinó que les que han menjat després facin regurgitació del menjar i així alimenten a les seves companyes, com la reina i les larves en creixement. 
Aquesta dada ens ha sobtat, ja que fins ara només coneixiem els ocells com a exemples d'animals que regurgitaven el menjar.

En aquesta imatge observem com les formigues
acumulen el menjar als túnels

5. SEGONA SETMANA

Quina és la formiga reina?

Tot mirant l'habitacle de les formigues, observem que n'hi ha una que és descomunalment més grossa que la resta, es tracta de la formiga reina. No sabem que passa amb aquesta formiga, de forma que decidim informar-nos i saber quines funcions té aquesta i quines són les diferències entre aquesta i la resta de formigues.

Tot informant-nos sobre aquests punts, veiem que un formiguer consta de: una formiga reina, mascles, obreres i les cries.

La formiga reina

La reina pon els ous que després es convertiran en mascles, obreres o noves reines. Aquesta és solitària i és la que crea el seu niu, sola, sense la companyia del mascle. És més gran que els mascles i les obreres, i té ales.

Els mascles

Els mascles tenen el cap petit, ulls grans i un gran cos. Tenen ales quan abandonen el formiguer. Només tenen la funció d'aparellar-se amb la reina i morir.

Les obreres

Les obreres s'encarreguen de totes les feines del formiguer: tenen cura dels ous, les larves, netejar, defensar el formiguer, anar a cercar i transportar el menjar, treure a l'exterior les formigues mortes...

Les cries

Les larves tenen aspecte de cuc, amb cap i tretze segments al cos. No tenen potes, però acostumen a demanar el menjar movent el cos d'un costat a l'altre. Les obreres les alimenten amb menjar que primerament han ensalivat.


En quant a la morfologia de les formigues, ens hem documentat i hem trobat imatges i articles que ens parlen sobre aquesta.

En la següent imatge podem veure les diferents parts d'una formiga i com s'anomena cadascuna d'elles.

Les formigues tenen sis potes, i pertany a l'orde dels himenòpters.

Els himenòpters tenen ales membranoses i les anteriors són més grans que les posteriors. L'aparell bucal és mossegador, llepador o mastegador. Tenen una cintura més o menys manifesta entre el torax i l'abdomen, el qual generalment és ovoide i mòbil. Les potes són llargues.L'oviscapte és doblegat per sota del cos. Moltes espècies tenen un agulló connectat a una glàndula verinosa (vespes). Diversos grups formen societats molt complexes (formigues, abelles) i algunes (abelles) disposen d'un llenguatge de comunicació per mitjà del vol. L'ordre inclou vespes, cinípids, cèfids, mosques daurades, icnèumons, borinots, abelles, formigues, etc.

4. PRIMERA SETMANA

Una sorpresa inesperada

Després d’una setmana acompanyats d’aquests petits éssers vius, ens vam endur una bona sorpresa: en el nostre formiguer hi havia aparegut un munt d’ous situats just als tunels del cau tocant al coto fluix!

Arrel d'això, vam trucar al CEDEC per tal de calmar el nostre neguit envers els ous posts al costat del coto fluix, ja que si hi havien els ous, no tindriem manera de canviar-lo fins que les formiguetes neixessin. Els professionals ens van dir que no patissim i que no calia cambiar-lo si aquestes havien posts els ous allà.

A partir d'aquí, se'ns van passar moltíssimes preguntes pel cap com ara: Com s'ha produït aquesta reproducció tant ràpida i abundant? com és que no ens hem adonat? Qui ha post els ous? ha sigut només una formiga o més d'una? Qui ha fecundat a aquesta o aquestes formigues? Què pasara amb els ous? On els emmagatzemen? Quina cura tindran les formigues respecte als ous? Com neixen les formigues? Naixeran totes les formiges o hi hauran ous que no neixin? Sobreviuran totes les formiguetes nedons? Com distingirem el sexe d'aquestes? Només hi ha un mascle al formiguer o n'hi han de més? ...

Bé, després de fer-nos totes aquestes preguntes vam disposar-nos a posar fil a l'agulla i a introduïr-nos de ple en la reproducció d'aquests petits insectes.

La vida d'una formiga comença en un ou. Si l'ou és fertilitzat, en naixerà una femella; si no, serà un mascle. En algunes especies la reina pon els ous al següent dia de ser fecundada i en altres, després de 3 mesos i poden pondre entre 10 i 100 ous al dia.

Les formigues es desenvolupen per una metamorfosi completa. La larva és pràcticament immòbil i és alimentada i cuidada per les obreres. Se li dóna aliment per mitjà de la trofal·laxi, un procés en què una formiga regurgita aliment líquid emmagatzemat dins seu. Els adults també comparteixen d'aquesta manera aliments emmagatzemats dins l'"estómac social". A banda, les larves també poden rebre aliments sòlids portats per obreres recol·lectores. 

Una obrera nova es passa els primers dies de la seva vida adulta cuidant la reina i les cries. Aleshores, és promoguda a tasques d'excavació i de manteniment del formiguer i, més endavant, a defensar el formiguer i recol·lectar aliment.

La majoria d'espècies de formigues tenen un sistema en què només la reina i les femelles fèrtils tenen la capacitat d'aparellar-se. Al contrari del que diu la creença popular, alguns formiguers tenen múltiples reines, mentre que d'altres poden existir sense reines. Les obreres capaces de reproduir-se reben el nom de "gamergates", i les colònies que manquen de reina són colònies de gamergates. Els mascles alats juntament amb les femelles fèrtils, també alades, no fan res a la vida a part de menjar i aparellar-se. 

Durant el curt període d'aparellament, té lloc durant el vol i els mascles moren poc després. Les femelles d'algunes espècies s'aparellen amb múltiples mascles. I, les femelles que s'han aparellat, busquen tot seguit un lloc adient per començar una nova colònia; allí s'arranquen les ales i comencen a pondre els ous i cuidar-los. Les primeres obreres que neixen són febles i més petites que les que neixen més tard, i comencen a servir la colònia immediatament; amplien el formiguer, busquen aliments i cuiden dels altres ous, que és com comencen les colònies en la majoria de formiguers. En les espècies que tenen múltiples reines, una reina pot abandonar el formiguer, juntament amb algunes obreres, per fundar una nova colònia en un altre indret.

Les colònies de formigues poden ser longeves; les reines poden viure fins a trenta anys, mentre que les obreres en viuen entre un i tres. Els mascles, tanmateix, són més efímers, i només viuen unes quantes setmanes.

Després d'esbrinar lo succeit vam voler comparar la reproducció de les formigues amb altres insectes, ja que ens preguntem si serà el mateix procés o no. Vam fer una breu recerca i vam trobar un cert paral·lelisme amb les abelles, ja que la seva organització i reproducció és molt similiar a la de les formigues.

No obstant, ens continguem preguntant si només va ser la nostra reina qui va pondre els ous o també van ser altres femelles fèrtils. A més a més, ens preguntem si els mascles del nostre formiguer tenen ales, ja que cap de nosaltres ens vam fixar en aquest petit, però important detall. També dubtem sobre quan es va produir aquesta fecundació si les nostres formigues no tenen espai en el seu formiguer per a volar. Com a qüestió pendent volem esbrinar a quina espècie pertànyen les nostres formigues.

Estigueu atents! Que això només acaba de començar!!!!!

*. QUADERN D'OBSERVACIÓ

Durant les seguents entrades amb l'etiqueta: Quadern d'observació, anirem anotant un dia a la setmana durant el semestre, tot allò que observem de les formigues.

L'objectiu és poder obtenir un recull de dades per mitjà de l'observació per tal de respondre les preguntes que ens vam fer inicialment.

Per fi ja estem llestos per compartir aquesta aventura amb vosaltres!!!

3. ELS NOSTRES CONEIXEMENTS PREVIS

Abans de començar... Què en sabem de les formigues?

Abans de fer res amb les nostres formigues, tot el grup vam trobar necessàri compartir els nostres coneixments previs sobre aquests petits insectes que estudiarem durant tot el semestre. Ho vam decidir així perquè tots nostaltres creiem fermament en el pes que tenen els coneixements prèvis envers l'aprenentatge, ja que, com defensa Ausubel (1983): “el factor més important que influeix en el coneixement és el que l’alumne/a ja sap”. Així doncs, aquest fet enfoca l’aprenentatge com el resultat de diferents construccions mentals on els/les alumnes aprenen construint noves idees o conceptes basant-se en coneixements actuals i previs. Aquest fet queda palès quan, a mesura que avança el treball, les primeres feines realitzades amb els aprenentatges obtinguts influeixen en les segones, ja que el punt de partida no és el mateix, i aquestes afecten les terceres, etc. d'aquesta manera ens basem en el constructivisme per tal que els infants puguin assolir un aprenentatge significatiu.

És doncs, per aquest motiu, que vam fer un llistat amb tot allò que sabiem de les formigues amb certesa.

Què sabem?

• Hi han formigues de diferents espècies i colors (formiga vermella i negra).
• S’organitzen per jerarquia.
• Emmagatzemen el seu menjar dins del formiguer.
• El formiguer té diverses estances.
• Viuen en grups grans.
• Es comuniquen per les antenes.
• Poden aixecar 50 cops el seu pes.

A partir d'aquests coneixements previs vam decidir realitzar un dibuix sobre la morfologia d'una formiga segons el que sabiem prèviament i aquests van ser els resultats:

Laura Salat

Clara Quintana

Mireia Juncosas

Marta Moll