8. CINQUENA SETMANA

Què podem aprendre de les formigues?

Al principi de la nostra observació, pensàvem que la formiga reina assignava les tasques a les altres formigues i que aquestes seguien les seves ordres, però tal com podem llegir en el llibre de Miller,P. (2013) La manada inteligente: cómo trabajar y comunicarse de un modo eficiente y tomar mejores decisiones siguiendo el ejemplo de rebaños,enjambres y colonias Barcelona:Destino.,“els biòlegs van adoptar el terme autoorganització per explicar la manera en que els eixams d’abelles, els grups d’ocells o els bancs de peixos coordinen de manera instintiva les seves accions. Amb les formigues, passa exactament el mateix. Les conductes que observem en tots aquests sistemes no provenen d’un projecte dissenyat amb antelació sinó que sorgeixen de manera espontània,des de la base, com a resultat de les interaccions entre les diverses unitats que formen el conjunt….I per arribar a autoorganitzarse,s’han de donar tres mecanismes de funcionament: el control descentralitzat, la sol·lució de problemes distribuida i les interaccions múltiples.És a dir, cada formiga afronta el dia responent a allò que succeeix, a les formigues amb les que es troba i als canvis de l’entorn:el que els científics anomenen com coneixement “local”. 

I segons la biòloga Deborah Gordon,“les formigues no són intel·ligents, però els formiguers sí”. A més afegeix que “les colònies són capaces de solucionar problemes que superen àmpliament les capacitats dels individus que les formen, com ara quan han de buscar o distribuir aliments o han de respondre a la competència creada per les colònies veïnes”. En el cas del nostre formiguer, hem pogut observar com les formigues s’encarreguen d’anar a buscar a menjar, d’arraconar la brutícia en un mateix lloc, de cuidar dels ous...etc. però tal com expliquen els biòlegs, no hi ha sempre el mateix número de formigues per a una tasca sinó que alguna vegada hem observat com només una formiga surt a donar una volta per la zona del menjar o com moltes de cop carreguen els ous i els transporten a on elles consideren que és el millor lloc. 

Creiem que les formigues són un gran exemple a l’hora de donar importància al treball en equip. A partir de la relació que estableixen amb l’entorn i amb les altres companyes, actuen per instint de la millor manera, a vegades per interès propi però sovint per l’interès comú. Aquesta capacitat d’observació, d’estar atent a allò que passa, de protegir els més petits i de prendre decisions ràpides segons les circumstàncies són conductes de les quals tots podem aprendre per adaptar-nos al món tan canviant i competitiu en què ens trobem immersos.